vendredi 24 septembre 2010

Alan Broc : Jaque Azais e lou miracle lengadouciô (Part 1)

.



Jaque Azais e lou miracle lengadouciô


Vau dire de be de Jaque Azais. Acò me costo un pauc puèi qu’èi legit lou « Mistral » de Mauroun, e que sabi dounc que refuzè la mô de sa filho à Frederic Mistral per qu’èro pas prou riche. Aquelo mesquinario afrabo lou remembre que gardan de guel.

Pamen jouguè un grond rolle dien ço que sounarèi lou miracle lengadouciô, ou per m’adapta al parla regiounau « lou miracle lengadoucian ».

I aguè ammé Mistral un miracle prouvençau, la lengo restaurado dien sa dinhitat e la bouno bourgesio prouvençalo que se picabo de legi en prouvençau.

Jaque Azais es pas del nivèl de Frederic Mistral, plô lonh d’aqui, mas coumo dis Enri Barthes, l’autour de l’antoulougìo « LAS BEZIERENCOS, l’Istòri de Beziés countado per sous pouetos, testes lengadoucians, grafìo felibrenco » (1981) :

« S’aven pas aici un Mèstre que douminario tout soulet, aven uno colo d’escrivèires de bouno trìo, e lou Felibritge Bezieren a fa ounour à soun terraire, à sa parladuro, e à la Lengo d’O. »


Vau leissa çaquedelai Enri Barthes presinta ço que souno « la segoundo butado » de la letraduro bezierenco :

« A la debuto del segle XIXen, uno colo de letruts de Beziés, Doumairou, Boudard, lou Marqués de Theza-Sant Geniés e d’en proumié Jaque Azais, s’acampèt per reviscoula l’Acadèmi de Beziés, que s’èro anequelido au tems de la revouluciou. Foundèroun en 1834 la « Soucietat Arqueoulougico, Scientifico e Literàri ». En 1835 arrestèroun amé l’agrat del Municipe de faire un mounument en l’ounour de Pau Riquet. … Per enlusi aquelos fèstos, la Soucietat bailejèt uno meno de « Jocs Flourals imitats de l’Acadèmi de Toulouso, en balhent uno courouno o uno flour en or o en argent as pouetos lous mai africs per saluda la memòri e l’estatuo de Pau Riquet.

Lou bel jour del councours, en mai 1838, la Jurado s’avisèt que i avio dous pouemos en lengo d’O : un de Jan-Antòni Peyrotto, taralhié-poueto de Clarmount, l’autre d’Andriéu Vilar, ouficié de Sant-Andriéu de Sangònis. Degus esperavo pas aquelos obros « patouesos » e, mai encaro, escritos dins lou dialeite de Clarmount, prou diferent del bezieiren. Pamens la Jurado las foro-bandiguèt pas e ié balhèt un prèmi especial. Desempèi, cado an, la Soucietat Arqueoulougico de Beziés a bailejat aquelo councours en lengo d’O : èro la proumièro de toutos las vilos del Miejour, e aquel eisemple seguèt precious per l’espandimen de la renaissènço de las lengos d’O.

Acò venguèt pas aital tout soulet. Desempèi 1835 au mens, Jaque Azais, lou capoulié-foundatour de la Soucietat Arqueoulougico escrivio en lengo d’O dins lou journal de Jousé Desanat, de Tarascoun « Lou Bouil-Abaisso » ounte escrivio també Jan-Antòni Peyrotto. Un autre escrivèire prouvençal del Bouil-Abaisso èro Jousé Roumanilho, de Sant-Roumié. Azais e Roumanilho s’afrairèroun, lou besieiren revirèt dins sa parladuro un des proumiés sounets del sant-roumieren : « Pèr li paure ». Aital counesquèt encaro d’autres pouetos prouvençals coumo Diouloufèt e d’Astròs. So que se passavo en Prouvènço entre 1835 e 1840 inspirèt lou capoulié de l’Acadèmi bezieirenco.

Lou Councours de Beziés e lou liame de Beziés amé la Prouvènço pot esplica l’espelisou d’uno literaturo d’O aboundouso, amé Jaque Azais, soun filh Gabriel, Jan Laurès, Benjamin Fabre… Gabriel Azais, amé l’ajudo de Pau Meyer estampèt, quinge ans avans lou Mèstre de Malhano, lou proumié Diciounàri scientific de la Lengo d’O, que preparavo lou cami del « Tresor dóu Felibrige », obro soubeirano pamens. Aremarcaren encaro que Mistral venguèt à Beziés en 1863 e 1864 per trabalha ame Azais e Donnadiéu e lous autres à l’espandimen del Felibrige dins lou Lengadò. »



Dounc, coumo autour Jaque Azais rivaliso pas ammé Mistral, mas lou miracle lengadouciô traspassè lou miracle prouvençau soubre un pounch : ambé Mistral la bourgesio prouvençalo se picabo de legi en lengo d’o, amm’ Azais e si coulegos la bourgesio lengadouciano se picabo d’escrieure en lengo d’o.

Vau coumença amm’ aquel sounet del douctour Leopold Vabre trat de « Lous cants d’uno cigalo », pareguts dien la periodo entremié las duoi guerros moundialos.

Lou beili toujour i debutants de Primièro e de Terminalo. Es una bouno introuducciou à la lengo amm’ à la letraduro d’o :


VENDÉMIOS


Quano joio per lou pacan
De vèire uno poulido frucho
Sus la terro anounte tout l’an,
Vèspre e mati, trabalho e lucho.

Li fa bel gau de s’enebria
Del vi que dono lou benèstre
Quand, al relotge de campèstre,
Pico l’ouro de vendemia.

Tu sos ma vigno que d’amour
Ai asagado nèit e jour,
Per que flourigou sus ta bouco

Coumo lous rasis sus la souco
Am’ un goust siave e melicous
De panieirados de poutous.



Lei rimos se seguissou banalomen mas lou tèste es gracious. Quau sap s’aven inquèro de metges qu’escrivou en lengo d’o ?



Demié li coulegos que seguiguèrou Azais i aguè aquel Reinat Fournié que sabi pas ris de guel :

LOU POUNT VIELH

Oi ! que n’as vist passa, vielh pount dins la poulsièiro
De mounde de tout biais preissat sus tous cairous,
Despèi l’epoco antico ounte de fougairous
Alucats as truquels sounavou l’ost guerrièiro.

Viscountes, gouvernous, rèises, cours parlufièiros,
Còssous libres vestits de roujes capeirous,
Salits per saluda l’avèsque pouderous,
Crousats de mort que de nostres bes fasiòu fièiro.

Matat es l’enemic de Beziés assalhit,
Vuèi enaussos, urous, lou cèucle de tas arcos
Coumo un galoi trelhaire al dessus de las barcos.

Te travesso soulet lou pople atrabalhit,
E per leissa passa sas chourmos pacificos,
Encambos toujour l’Orb de tas pèiros anticos.


(del recuei « Lou cor en flou »)


Ж


Jaque Azais, despinto un bal « encò del President de Justiço de Beziés »


Sus un bel bastiment, lou marin se regalo
Quand a lou vent en poupo e que bufo à grand trin ;
Lou cavalié jouïs quand sus uno cavalo
Detalo coumo un Bedouhin ;
Lou mainatge’s countent quand vei, velho de sègos,
Soun blad amé lou gro que salis del pelou,
Ou l’ouliu emblancat que se vèi de dos lègos,
Ou la vigno fialairo am’ soun rasi en flou.
Mès per la jouinessoto, au mens per las menudos,
Li parlès pas de blad, de granjo, de chaval ;
Las voulès tout d’un cop galoios e mourrudos ?
Toutes sabès de qué li cal :
Un bal.



Ж

Un aute noutable, Pau Paget, reviro li vers de Vergèli e li presinto per un sounet.

SOUNET PEL SULHET A VERGÈLI


Lous temples de Janus èrou sempre douberts,
Sèns relàmbi lous flèus que Mars sanglant debano
Brandavou, quand enfi la grando Pas Roumano,
Vergèli, s’alandèt sus l’inmense univers.

Dourbiguèros alor las alos de toun vers
Per rendre al cor agrit l’amenitat anciano,
Al tems de l’atge d’or la douçou soubeirano,
Des camps abandounats per poupla lous deserts.

Per faire reveni la Justiço bandido,
Per dire lou bounur de la familho unido,
Dins la serenitat des agrestes travals.

En nostro lengo d’O dount la tèuno es la maire
Ai gausat revira tous verses magistrals
Per rendre, à ma faiçou, sas ounous à l’araire.


2 Ouctobre 1928
(Las Georgicos de Vergèli revirados en verses lengadoucians)




.

Aucun commentaire: