vendredi 24 juillet 2015

René TULET : LA BOUZIGAUDA - une présentation d'Ive Gourgaud







UN AUTEUR A DECOUVRIR : 

René TULET


Né et mort à Poussan (1868-1948), René Tulet, viticulteur-négociant, n’a publié que des pièces de théâtre. C’est pourtant un grand poète qu’il importe de faire connaître : voici une des belles pièces de son travail poétique, que je dédie au Bouzigaud Serge Goudard.
Yves Gourgaud, 
juillet 2015.



*+*+*+*


LA BOUZIGAUDA 

(Campana de Magalouna n° 325, juillet 1914)



L’èr laugiè, coutilhoun court,
Au grand jour,
De long de la dralha cauda,
Sus lou cap pourtant soun fais,
De bon biais,
Camina la Bouzigauda.

Dins sa banasta, l’on vei
Lou bèu pei
Boulegà sa gaugna fresca ;
Car l’ome a tant ben calat
Lou filat,
Que raporta brava pesca.

Atabé, tout en marchent :
- « Que d’argent
Toucarai !  dis la fenneta ;
Car dève arribà pus lèu
Que Babèu
Ou que ma cougnada Anneta. »

E, se faguent de bon sang
Vers Poussan
Draga-draga s’acamina.
Lou labech bufa fresquet ;
Sus l’aubret
Una cigala brounzina.

Dejà las vignas en flous
An d’audous
Qu’embaumoun e reviscouloun.
Lous que menoun lous Piltèrs
Sibloun d’ èrs
Que vers las nibous s’envouloun.

Lous sulfataires, tenguent
En riguent
Soun rajòu dessus las fiolhas,
Ie cridoun : « De qu’avès ioi ?
De bòudroi ?
De poulpes, de crans, d’ancholhas ?

Manjarièn ben un moucèl
De pachèl
Ou quauca lapeta grisa.
Perdequé pourtàs pas pus
De bijus,
Ou d’arcèlis de « la Bisa » ?

Mès ela, sans s’arrestà
D’arquetà :
- Quand i’a pas pus d’R as meses,
Laissàs muscles e vigours
Dins lous gours,
E manjàs favas ou peses.

Pioi, se voulès un pachèl
Ferme e bèl,
N’i’a’n pla gros dins vostra cola,
Lou que vai s’escambarlant
Couma un cran
Quand travèssa « la Cadola » !

E sourtiguent un fortàs
Cacalàs,
Quita en plan lous galejaires.
Lou fais coumençarà lèu
D’èstre grèu ;
Pioi cau faire sous affaires.

Tout susourlejant un pauc,
Sans repaus,
Engulha enfin lou vilage.
Se tiba e desplega acò
A l’ecò
Qu’hou repèta au vesinage :

« Rulla, fennas, lou boulièch !
Es à dèch
Sòus la lieura ! Quau m’estrena ?
N’i’aurà pas per lous derniès ;
Cousiniès,
Escuràs vostra padena ! »

Per aici, perquin alai,
Dins un ai !
Çai ven lou mounde croumpaire.
Laissa pas marcandejà
Sans lachà
De bons mots en lenga maire.

E, soulajent un pauquet
Soun paquet,
Tout crident gagna la Plaça.
Lou fais baissa à vista d’iol…
… Dins un bol,
Am’un floquet de fougassa,

Lampa un cafè pla sucrat…
… De veirat
Rèsta pas la mendra coueta ;
E ris quand vei lou tablèu
De Babèu
Que rintra en butent Anneta.

Sourtis sous sòus emé gau
Dau mantau ;
Lous recomta sus la fauda.
Que l’ome vai èstre urous !
Sous poutous
Espèroun la Bouzigauda.

Quand las autras an vendut,
S’an pougut,
S’en tornoun, las tres en renga
Tricotent à tour de bras
Lou debàs
E laissent marchà la lenga

Sus Margoutoun que s’encrei
Quand se vei
Mihou qu’elas esticada,
Sus Finou qu’a de bauchun
E mai d’un
Que la tèn d’assegutada.

Sus Chichet que valsa pla,
Sus Sant-Cla
Qu’après-deman es la fèsta,
Sus Jan qu’a lou sinipieu,
Sus Matieu
Qu’a la farça toujour prèsta.

Lou tèms fila couma acò.
Lou Triò
Crousa gens, autòs, beligas,
Afairat, toujour charrent
En rintrent
Sans hou creire dins Bouzigas.

L’èr laugiè, coutilhoun court,
Au grand jour,
De long de la dralha cauda,
Sus lou cap pourtant soun fais,
De bon biais,
Camina la Bouzigauda.




Aucun commentaire: